A Sant Joan havien tingut molta importància els diferents gremis, sobretot el dels mestres paraires. Aquests gremis, com és habitual, s’encarregaven de protegir i regular la producció manufacturera dels seus associats. L’organització de les activitats religioses i lúdiques anava a càrrec de les respectives confraries, les quals es van consolidar al segle XVIII com a autèntiques impulsores del ball. Cada confraria donava un nom diferent al ball; així la Confraria del Santíssim Misteri, formada per famílies notòries de la vila, l’anomenava Ball dels Pabordes. Els pabordes feien un acapte que s’anomenava “llevant de taula” i que servia per a sufragar les despeses de la festa.
La dansa s’interpreta a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses durant la festa major que s’escau el segon diumenge de setembre, el diumenge a la tarda i el dilluns al vespre.
El ball consta de quatre parts: salutació, ventalls, alfàbrega i morratxes. Cada part està precedida d’un preludi que consisteix en un passeig al voltant de la plaça en el qual els homes marquen el compàs i les dones els tres temps de cada compàs.
Durant la salutació, una de les parts menys restaurades del ball, els balladors saluden a les autoritats, al poble i finalitza amb la salutació entre paborde i pabordessa.
A la segona part, els pabordes obsequien les pabordesses amb un ventall i a la tercera part, les pabordesses corresponen a l’obsequi dels pabordes amb rams d’alfàbrega.
En el darrer ballet, les morratxes, cada paborde fa gala, és a dir, ruixa amb aigua de roses la seva pabordessa, les altres pabordesses i finalment al poble assistent. El ball acaba amb la salutació de comiat.
