‘Lluna Plena’ a la sala Heartbreak Hotel
Original d’Aki Shimazaki
Director: Àlex Rigola
Repartiment: Andreu Benito, Lluïsa Castell, Miranda Gas i Ernest Villegas.
Durada: 60 minuts
c/ Bacardí, 35 (plaça de l’Olivereta), barri de Sants, Barcelona
Fins el 7 de desembre de 2025
https://heartbreakhotel.cat/lluna-plena
“No sé com és que la gent no va més als espectacles culturals”, diu en un moment donat el personatge de l’Andreu Benito. Si algú dubta de fer-ho, que provi amb “Lluna Plena”, l’aclamat muntatge que ha estrenat la seva tercera temporada a la sala Heartbreak Hotel de Barcelona. Hi trobarà bons motius per reconciliar-se amb el teatre, amb imperdibles interpretacions al servei d’una història plena de sensibilitat i humor.
“Lluna Plena” és una peça de delicada artesania. Basada en la novel·la homònima de l’escriptora Aki Shimazaki, traspua tendresa japonesa des del mateix moment que fem entrada a la sala, aixoplugada per un cirerer en flor; i en el to, en el ritme i en la història mateixa: un matrimoni gran viu en una residència, ella malalta d’alzheimer, ell astorat mentre va desembolicant els secrets que la parella s’havia guardat durant tants anys.
L’enfermetat de deteriorament cognitiu té fases millors i pitjors, com ens va recordant l’obra, però aquí la coprotagonista (interpretada per Lluïsa Castell) es troba en aquell moment de lucidesa envers certs esdeveniments del passat barrejada amb innocència un punt infantil. El marit li segueix el joc i això l’abocarà a resseguir la vida conjugal que han compartit, adonant-se dels desencerts comesos, obrint-se a una amarga segona oportunitat.
Perquè la maternitat és ciència i la paternitat creença; “Lluna Plena” ens parla amb calma d’amor, de prometença, de la vida en decadència, dels records d’una vida en parella, de com s’han d’aliniar els astres perquè dues persones es triîn no un cop sinó dos, com cigales de dues espècies que han de tenir-ho tot a favor perquè els seus cicles vitals coincideixin.
El muntatge va guanyar el 2024 el Premi Butaca al Millor Espectacle de Petit Format i la Lluïsa Castell va ser nominada a aquest guardó així com als Premis de la Crítica.
Fem menció especial als dos secundaris de l’obra, la Miranda Gas (fenomenal narradora!) i l’Ernest Villegas que encompassen magníficament la funció, on els diàlegs i els silencis han de funcionar com un engranatge. Tots quatre fan un exercici de contenció sense escarafalls, tal com marca la cultura japonesa. “Lluna Plena” ens explica un conte (banal, afectuós, disparatat) com qui recita a l’escenari un poema, o en aquest cas, un haiku senzill i gentil. Una delícia.
