‘La Majordoma’ a la sala Heartbreak Hotel
Autor i director: Josep Maria Miró
Repartiment: Rosa Renom
Durada: 80 minuts
c/ Bacardí, 35, barri de Sants, Barcelona
Fins el 28 de setembre de 2025
https://heartbreakhotel.cat/la-majordoma
Ella és un animal ferit, com una daina cegada per uns fars i atropellada en la negror de la nit. D’ella no en sabem el nom, només l’apel·latiu que prendrà quan reconstrueixi la seva vida en un poble del Pirineu: “La Majordoma”, farà d’acòlita i de concubina del mossèn de la parròquia. Ara, 27 anys després d’haver fugit de casa esperitada, per les horribles circumstàncies a què la sotmetia el marit, torna, amb un motiu, i per enfrontar-se a aquell home.
Amb aquesta estructura se’ns planteja ‘La Majordoma’, segon text de Josep Maria Miró dins del tríptic ‘L’epifania’ d’obres creades per a un únic intèrpret. El repte recau en Rosa Renom, actriu extraordinària que pren el personatge per a una actuació rotunda (el primer text va ser ‘El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc’ amb Pere Arquillué). Atrapa des del primer minut, creix segons avança l’obra i culmina deixant l’espectador sense alè, després d’haver revelat una història esfereïdora.
Tenim l’oportunitat de veure a Renom de ben a prop (la sala Heartbreak Hotel, projecte del director de teatre Àlex Rigola, només té 72 localitats). La paraula i els seus gestos són els únics elements de la funció. En aquesta nuesa, tot es posa al servei del text, un diàleg a una veu que fa sarcasme i denúncia del poder masculí, que reivindica la dignitat de la víctima, que glaça en els silencis.
La dominació destructiva de l’home resulta un dels temes crucials de ‘La Majordoma’ i es reflecteix en el cos nafrat d’ella, bòrnia d’un ull, fent mitja volta de campana en el cotxe, esgarrinxada en les excursions furtives. La dona ferida torna a casa per proclamar que es troba millor que mai.
Nota al marge: els telèfons mòbils al teatre
Com és possible que encara avui se sentin melodies de telèfons del públic enmig d’una funció? No hi cap l’excusa de que els espectadors desconeixen el ‘mode avió’ o on es troba el botó de silenciar, ja que els mòbils fa 30 anys que es van popularitzar i els fem servir tots.
Abans de començar la funció de ‘La Majordoma’, una persona del teatre intervé per recordar que cal desconnectar o emmudir els aparells, pensant ingènuament que la directriu farà més efecte explicada en directe que amb els habituals missatges per megafonia.
Però de res no serveix. En varis moments inoportuns esclaten musiquetes i tons de notificacions de missatges.
En aquest cas la desconsideració és més sagnant, perquè la clau de l’obra està en el clima d’intimitat i la tensió a l’escenari sustentada en la veu de l’actriu. Cada interrupció pels sorollets dels mòbils espatlla la concentració de la intèrpret i dels espectadors.
Sabem les normes de respecte i civisme que hem de seguir en espais culturals i quan una treballadora del teatre ens les recorda podem verificar que no hem oblidat silenciar el nostre telèfon. Malgrat tot, encara avui hi ha gent que ho ignora. Si us plau, no siguis aquesta gent.
