El MNAC ofereix aquest estiu la impactant instal·lació de videoart ‘Des del Centre’ d’Eugènia Balcells i la retrospectiva sobre Francesc A. Galí, un dels artistes catalans més influents del segle XX
“Des del Centre” d’Eugènia Balcells: fins l’11 de setembre a la Sala Oval. “El mestre invisible” amb Francesc A. Galí: fins el 14 de setembre. |
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta aquest estiu una instal·lació artística immersiva i revolucionària: “Des del centre”, la reinterpretació definitiva de l’obra “From the Center” que va crear l’artista Eugènia Balcells entre 1980 i 1982 a Nova York. Aquesta proposta es podrà visitar del 21 de juny a l’11 de setembre de 2025, oferint una experiència sensorial única que connecta art, ciència i espiritualitat.
I a més, ha estrenat l’exposició sobre Francesc A. Galí, amb el molt eloqüent títol de “El mestre invisible” ja que tot i que va ser mentor de molts dels grans artistes catalans del segle XX, des del noucentisme fins a les avantguardes, el seu nom és un complet desconegut per al gran públic. Ara tenim l’oportunitat de conèixe’l amb un gran recull dels seus treballs i una mostra sobre el seu exili arran la Guerra Civil Espanyola.
Pionera del videoart
Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una figura clau del videoart, especialment reconeguda per ser una de les primeres artistes a experimentar amb obres multicanal. “From the Center”, la cinta que ara es pot veure al MNAC, va ser produïda a Nova York i consistia en dotze canals de vídeo independents enregistrats des del terrat del seu estudi. A través de lents específiques, Balcells capturava escenes quotidianes com ocells, edificis, trànsit o astres, mantenint sempre fix el punt d’observació. L’objectiu? Entendre el món des d’un punt de vista únic i constant: el centre.
Els sons d’aquests vídeos van ser composats pel músic i pioner sonor Peter Van Riper (1942-1998).
Un “Stonehenge electrònic” a Barcelona
Ara, més de 40 anys després, Balcells ha concebut la versió definitiva d’aquesta obra, pensada especialment per a l’espai emblemàtic de la Sala Oval del MNAC. L’estructura, que l’artista descriu com un “Stonehenge electrònic”, està formada per dotze monòlits que delimiten els canals de visió i una cúpula iridescent que recorda els grans monuments megalítics. Aquesta cúpula, feta amb un teixit hologràfic, canvia de color segons la llum i crea un globus òptic que evoca la interconnexió universal.
El centre de la instal·lació està marcat per una pedra il·luminada: un símbol del lloc d’observació fix, alhora tranquil i viu, des d’on l’artista va explorar el món. La inspiració de l’estructura prové de l’observatori japonès Super-Kamiokande, un dels instruments més avançats per detectar neutrins, fent evident el vincle entre art i ciència.
Una experiència artística total
La instal·lació es complementa amb un vídeo documental titulat “Des de l’observatori: Nova York 1982 – Barcelona 2025”, on Balcells explica el procés creatiu de l’obra. També s’hi projectarà el film “The wisdom of wonder, Eugènia Balcells once and again” del cineasta Luis Felipe Ruiz, col·laborador habitual de l’artista.
Amb aquesta exposició, el MNAC reafirma el seu compromís amb l’art contemporani. L’obra ha estat adquirida per la Generalitat per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, i s’inscriu com una peça clau que dialoga amb altres grans instruments de visió, com les pintures murals romàniques del museu.
Activitats paral·leles
Durant l’estiu, el museu acollirà converses i projeccions que aprofundiran en la relació entre art, ciència i tecnologia. Entre les activitats destacades hi ha una conversa entre Eugènia Balcells, i l’artista i crític d’art Juan Bufill i Catalina Serra, el dissabte 6 de setembre a les 11h. I l’11 de setembre hi haurà una sessió de cinema amb les pel·lícules ‘The wisdom of wonder, Eugènia Balcells once and again’ de Luis Felipe Ruiz i ‘Autoretrat’ de la pròpia artista, que es va filmar recorrent els seus espais més personals a Nova York.
“Des del centre” és molt més que una instal·lació: és una invitació a repensar la nostra relació amb el cosmos i a observar el món des d’un punt fixe però profundament connectat amb tot. Una proposta contemporània que ens recorda que, en un univers canviant, la percepció també pot ser una forma de coneixement.
Sí, mira enlaire
L’espai que acull la instal·lació de Balcells no és cap altre que la Sala Oval del MNAC, el més emblemàtic del Palau i que està coronat per una formidable cúpula decorada per pintures. Aprofita la visita per contemplar-les i no podràs evitar preguntar-te qui és el Miquel Àngel que les va crear. La resposta està a l’altra gran cita que t’ofereix el Museu aquest estiu: “El mestre invisible”, l’exposició sobre l’obra de Francesc A. Galí.
Visibilitat per al mestre
Galí va ser mestre de tota una generació d’artistes catalans a través de la seva Escola d’Art, on va formar a Joan Miró o Llorens Artigas, i del’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. Va tenir una fecunda obra com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. Però tot i els seus mèrits, mai es va donar importància i es va despreocupar del seu llegat.
Per això aquesta exposició fa visible la seva trajectòria, que va travessar tota la modernitat catalana, des del modernisme i el simbolisme fins el noucentisme i l’avantguarda. I per suposat, reconeix a l’autor de les pintures a l’edifici on es troba el Museu Nacional, el Palau que es va construir durant l’Exposició Internacional de 1929.
Sis mesos es va passar Galí a dalt d’una precària bastida a trenta metres d’alçada, per pintar el gran mural de la cúpula central del Palau, on es representen 35 figures al·legòriques de les Belles Arts, la ciència, la religió i la Terra. Amb motiu de l’Exposició, també li van encarregar cartells promocionals, a més del Paravent de la Creació per al Pavelló dels Artistes Reunits i el diorama de l’exposició ‘El arte en España’. Els dissenys de la cúpula ja eren visibles per al públic, ara la resta dels seus treballs també es poden gaudir en aquesta exposició que resumeix la trajectòria de Francesc Galí.
La retrospectiva es complementa amb la mostra “Galí: exili i evasió”, acabat d’arribar del Museu de l’Exili, MuME, de La Jonquera, i que reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres el 1939 i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformaria la seva trajectòria vital i artística.
Per fer la teva visita al MNAC una experiència completa, no deixis de mirar l’agenda d’activitats culturals i familiars al web del Cap de Setmana MNAC.



