‘Snorkel’ a la sala Heartbreak Hotel
Autor i director: Albert Boronat
Repartiment: Javier Beltrán, Cristina Celada, Lara Salvador i Sergi Torrecilla.
Durada: 75 minuts
c/ Bacardí, 35 (plaça de l’Olivereta), barri de Sants, Barcelona
Fins el 8 de març de 2026.
https://heartbreakhotel.cat/snorkel
Deu anys després de la seva estrena, ‘Snorkel’ torna als escenaris. Ho fa a la sala Heartbreak Hotel del barri de Sants a Barcelona. Encara no està clar si els bolets al·lucinògens que es prenen tres dels personatges són els mateixos amb què l’autor va escriure l’obra.
Albert Boronat firma aquest text i s’hi imbrica, ja que seguirem la seva peripècia a la recerca d’un refugi espiritual, representant a una generació que va sense rumb; que més que viure, deambula.
Aquesta actitud l’exemplifica molt bé l’aficionat a l’snorkel: algú que es tira a l’aigua amb moderat esperit d’aventura, mirant l’abisme del fons des de la distància.
Com amb l’snorkel, l’obra ofereix una visió superficial de la realitat. No hi ha profunditat, només una fauna pul·lulant d’ací cap allà. Uns personatges intenten millorar-la, sense tenir-ne les eines; uns altres en volen escapar, amb tràgic resultat. “Todo es menos verdad en tu vida de segunda mano”, diuen com a resum de l’empipador tedi de l’existència.
Cal puntualitzar, ‘Snorkel’ és una comèdia. Destaca el magnífic treball actoral d’Una Casa en la Montaña, la companyia que ha pres el text per a aquest nou muntatge (als quals vam veure recentment fent l’obra homònima, ‘Una casa en la montaña’, també a Heartbreak Hotel). Molt eficaços bellugant-se per la sala en la informalitat càustica de tot això, el quartet format per Javier Beltrán, Cristina Celada, Lara Salvador i Sergi Torrecilla accentua els moments hilarants del text i dels monòlegs altisonants, a estones lisèrgics.
Al capdavall, la vida resulta ser una sopa tèbia on surem com llardons, tal com faria un tros de plàstic flotant a l’aigua, o l’astronauta que ha perdut el contacte amb la nau i morirà errant pel buit de l’univers (com el protagonista de la cançó ‘Space Oddity’ de David Bowie: “And i’m floating around my tin can / Far above the Moon / Planet Earth is blue / And there’s nothing i can do”. “Estic flotant al voltant de la meva llauna / Més enllà de la Lluna / La Terra és blava / I no hi puc fer res”).
Nota: a diferència del que fan alguns personatges durant l’obra, està totalment prohibit banyar-se als llacs d’alta muntanya, ja que són ecosistemes molt fràgils.
