Hi ha gestes que es mesuren en espases i banderes. N’hi ha que ho fan amb perseverança i aquest és el cas inaudit de Peramola, una petita localitat de només 340 habitants al sud de l’Alt Urgell, que al 2026 acomplirà ni més ni menys que el seu mil·lenari i ho fa involucrant a tot el poble per tirar endavant una celebració èpica.
Retrocedim mil anys. Dos grans senyors feudals s’estan repartint territoris, el comte d’Urgell, Ermengol II i el comte de Barcelona, Berenguer Ramon I. Ens trobem en plena Edat Mitjana. Aquests nobles han posat com a garantia per al compliment de l’acord uns terrenys, el castell de Peramola, propietat d’Arnau Mir de Tost. Tot això queda per escrit i els documents estan guardats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest és el primer cop a la història que s’esmenta el nom de Peramola. Això va passar l’any 1026. És a dir, ara fa 1.000 anys.
El terme de Peramola el constitueixen camps delimitats pel riu Segre i les muntanyes del Prepirineu. Aquest paisatge segueix marcant la identitat dels peramolins i peramolines deu segles després del primer vestigi documental del seu poble (també hi ha jaciments arqueològics i pintures rupestres al Roc de Rumbau, i, és clar, el mateix castell, que ja existia a la signatura del tractat, i que demostrarien uns orígens anteriors, però res de tot això ens ha d’esguerrar la festa; diguem, llavors, que està demostrat que al 2026 Peramola és com a mínim un poble mil·lenari).
Doncs amb aquest esperit, el d’una vida arrelada “entre muntanya i riu, tot abraçant la cultura catalana i la pirinenca”, tal com assenyalen des de la Comissió del mil·lenari, engeguen les activitats que celebraran aquesta efemèride, mostra de “segles de resiliència i d’una comunitat diversa i canviant”.
La programació s’ha estructurat a partir de quatre blocs. El primer eix, l’històric, ens duu el relat d’una història viva i pròxima. A través de xerrades, recuperacions de fets històrics i representacions teatralitzades, la remembrança d’aquests segles s’apropa als veïns i veïnes per defensar allò que es sent com a propi.
El patrimoni és el segon gran pilar. Peramola obre aquest any portes i camins, com l’església romànica de Sant Miquel vell, les rutes cap a Castell-llebre, Sant Salvador del Corb o Sant Honorat. Aquests espais fan de testimoni d’una manera d’habitar el territori i de l’íntima relació entre paisatge i comunitat. Redescobrir-los és també aprendre a mirar.
La cultura, en el sentit més ampli, travessa tota la programació. Concerts, exposicions fotogràfiques, activitats de cultura popular… La celebració s’integra amb la vida quotidiana del poble, dialogant amb els esdeveniments habituals com la Fira del Griu, la Festa Major, la cursa de muntanya Volta Peralada, la festa de Sant Miquel, i es complementa amb els espais educatius, com l’escola, i amb propostes pensades per als més petits, com els contacontes infantils.
Finalment, la perspectiva de gènere aporta una mirada imprescindible per contemporània. La recuperació de l’exposició Padrina, parla’m de tués un gest clar: reconèixer les veus que massa sovint han quedat als marges del relat oficial, i entendre que la història d’un poble també s’explica des de les cures, la paraula i la memòria femenina.
Així doncs, entre riu i muntanya, Peramola ha creat en aquesta festa del mil·lenari un espai comú on reivindicar-se i conèixer-se, per debatre el futur que volen i dinamitzar el poble. Rep aquesta invitació per sumar-te a participar dels actes i celebrar els seus mil anys, recorre el poble amb vestigis del romànic i l’impressionant entorn natural de cingles, rutes senderistes i els propers pantans d’Oliana i Rialb. Fem festa, Peramola acompleix mil anys!
