A través d’una selecció de 1.400 peces i objectes, els visitants podran recórrer els darrers 200.000 anys de la història de la humanitat des de la mirada del Pla de l’Estany.
Després de més de quatre anys tancat al públic i d’un procés de renovació integral que s’ha allargat durant gairebé dues dècades, el passat mes de desembre el Museu Arqueològic de Banyoles va reobrir les seves portes. I ho va fer no només en un edifici completament remodelat −que, tanmateix, conserva l’essència medieval de l’antiga seu del Comú i de la Pia Almoina−, sinó també amb un discurs actualitzat i accessible, que apropa la ciutadania al seu passat, i una museografia atractiva, capaç de combinar de manera equilibrada els recursos tradicionals i les noves tecnologies. D’aquesta manera, projeccions, hologrames, reconstruccions i figures hiperrealistes dialoguen amb vitrines diàfanes on les peces −baules entre passat i present− són les protagonistes.
L’experiència s’inicia a la planta baixa, on un audiovisual de benvinguda, acompanyat d’escenografia, narra als visitants l’apassionant i centenària història de l’arqueologia al Pla de l’Estany −plegada de fets rellevants, com la descoberta de la cèlebre mandíbula de Banyoles−, així com el naixement i evolució del museu, clau per a la preservació, l’estudi i la difusió del patrimoni històric i arqueològic comarcal. Encara a la planta baixa, una pantalla interactiva permet descobrir els més de cent jaciments documentats a la comarca, mentre que al pati gòtic i al vestíbul precedent, diversos plafons donen a conèixer la història de l’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El cos central de l’exposició permanent, però, es concentra al primer pis, en un recorregut circular articulat en cinc grans blocs cronològics. En cadascun d’ells s’hi aborden qüestions que no només remeten al passat, sinó que interpel·len directament el visitant, tot establint ponts entre les maneres de viure d’altres èpoques i inquietuds plenament contemporànies: la convivència amb l’entorn, la transformació del medi, les relacions socials, l’extinció d’espècies, les migracions humanes, l’intercanvi cultural, les creences i la mort o les desigualtats.
El primer bloc −en realitat un preludi− fa un repàs als darrers 45 milions d’anys d’història geològica i biològica del territori a través dels fòssils descoberts. Entre les peces més destacades hi ha les restes d’un cocodril, les defenses d’un mastodont, un esquelet de rinoceront i un dels cranis de felí de dents de sabre més complets de la península Ibèrica.
Tot va canviar, però, amb l’arribada dels humans fa poc més de 200.000 anys. Neandertals i sàpiens protagonitzen el segon bloc, dedicat al paleolític, un període marcat per la ciclicitat glacial. A les vitrines, eines d’una i altra espècie debaten amb una de les restes més enigmàtiques de la prehistòria europea, la famosa mandíbula de Banyoles, de filiació encara incerta: fou un dels darrers neandertals o un dels primers sàpiens?
El tercer bloc ens situa al neolític i a l’edat dels metalls, on els visitants podran gaudir d’alguns dels unicum −peces singulars, sense igual conegut− que ha proporcionat el poblat neolític de la Draga, mentre que el quart ens endinsa als períodes ibèric i romà, que van posar les bases de la comarca actual. Finalment el darrer bloc, concebut com un epíleg, tracta l’edat mitjana i convida a la gent a sortir a conèixer el territori, que constitueix, en realitat, l’eix central i la principal raó de ser del museu.
Un museu que, des del Pla de l’Estany, explica la història del país i dels humans.





