Josep Martínez Lozano posa els peus per primer cop a Llançà l’any 1946 i inicia el seu treball a través de l’oli al costat de Joaquim Terruella
al mateix temps, s’inicia en l’aquarel·la de la mà de Ramon Reig a Figueres. És aleshores quan li neix la passió per aquesta tècnica. Conversant amb el seu mestre, neix la idea de crear un petit santuari on preservar i donar la importància que es mereix a l’aquarel·la, ja que mai no havia estat respectada com a tècnica principal o tècnica pictòrica, sinó que més aviat se l’havia considerat sempre una tècnica secundària o preparatòria.
Amb la voluntat de dur a terme aquell somni, l’any 1989 Josep M. Martínez Lozano fa una donació a l’Ajuntament de Llançà d’un centenar d’aquarel·les de la seva col·lecció particular, i és així com l’Ajuntament crea el Museu de l’Aquarel·la – J. Martínez Lozano.
En el moment de crear-se, es converteix en el primer museu dedicat a aquesta tècnica de tot Europa i converteix Llançà en un centre de visita obligada per a tots els amants de la tècnica de l’aigua i el paper.
La majoria de les aquarel·les que formen part de la donació fundacional duien la firma de l’artista mateix, però moltes d’altres eren aquarel·les que el pintor havia anat col·leccionant amb el pas dels anys i que duien la signatura de grans noms com ara Ramon Reig, Frederic Lloveras, Guillem Fresquet i Emili Grau Sala.
En l’actualitat, el Museu té un fons de més de 200 aquarel·les.
J. Martínez Lozano va ser un pintor marcat de ben petit per la mort de la seva mare i la difícil situació que vivia el país.
En tot moment va tenir clar que la seva vocació era la pintura i de jove va marxar de casa per poder complir el seu somni.
Va tenir com a mestres Domingo Soler, Ramon Sanvisens, Ramon Reig, Giuseppe Cherubini i Joaquim Terruella, i de tots ells va ser capaç d’absorbir allò que més necessitava per millorar la seva obra, però també es va sentir fortament arrelat o inspirat en grans mestres de la pintura com Francesc Gimeno, Sorolla, Van Gogh i Marià Fortuny, de qui admirava profundament l’obra. Amb uns inicis més centrats en el paisatgisme i el figurativisme més clàssic, cada vegada aprofundeix més en el color i la llum, sense deixar de banda la composició, la tècnica del dibuix i la perspectiva.
J. Martínez Lozano acaba portant la seva obra cap al postimpressionisme i en algun moment frega els límits de l’abstracció, però sense acabar-hi d’entrar ni sentir-s’hi còmode. Tot i que era coneguda la seva passió per l’aquarel·la, ell mai no se sent tancat en una sola tècnica pictòrica, i desenvolupa i treballa tant l’oli com l’aquarel·la.
Enèrgic i nerviós, obre múltiples estudis a diferents ciutats i països al llarg de la seva vida, però vertaderament on estableix fortes vinculacions i se sent com a casa és en el que ell anomenava el seu triangle, format per Llançà, Terrassa i Montblanc. A mesura que madura com a persona, també ho fa com a pintor, i els premis i reconeixements són constants com més avança la seva carrera, però el que li arriba per sorpresa i el satisfà especialment és ser membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Museu de l’Aquarel·la
Plaça Major, s/n
17490 Llançà
972 12 14 70
www.mda.cat