Diuen que hi ha un indret, allà perdut, que ha caigut en l’oblit. On tot és silenci i quietud.

Diuen que hi ha un indret, allà perdut, on el temps ha esculpit amb afany el seu tragí. Camins que velles passes han corregut, velles empremtes que el temps ha deixat marcir.

Diuen que hi ha un indret de verd frondós i blau pur, verge, salvatge i tranquil. Ple de senderes i camins, de clarianes, de llums, d’olors, de fonts i bosc endins.

D’escarpats barrancs i belles valls.

De silencis, rumors i cants.

De vida.