La Diputació de Lleida posa en marxa una campanya per promoure la vida en els municipis rurals i revertir el despoblament oferint l’oportunitat de viure amb més salut, tranquil·litat i comunitat
El Ricard és arquitecte i forma part d’un projecte cooperatiu del Raval de Barcelona, però ara exerceix la seva professió a unes coordenades lluny de la metròpoli: viu i teletreballa a l’Ametlla de Segarra, un petit poble que fa frontera amb l’Urgell, a comarques de Lleida. “Vam decidir crear comunitat i això significa cuidar-nos els uns als altres, tenir coneixença de les nostres famílies i que els nostres fills puguin jugar i ser cuidats en el propi entorn”, explica en un vídeo que recull el seu testimoni a la campanya “Poble petit, gran vida”, que ha posat en marxa la Diputació de Lleida dins de l’àrea de Planificació i Cooperació municipal.
Ricard, arquitecte: DIPUTACIÓ DE LLEIDA
L’acció vol fomentar el repoblament dels territoris rurals i en mostra els avantatges a partir de varis casos de persones que un bon dia van prendre la decisió. “El despoblament és una de les amenaces més importants que afrontem”, va alertar el vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, en la presentació de la iniciativa, “però també una oportunitat per transformar els nostres pobles en llocs més equilibrats i atractius”. Les administracions estan fent esforços per pal·liar les mancances en serveis, transport o comunicacions que havien patit llargament aquestes comarques. I ara, com fa la campanya actual, destaquen els municipis rurals com a terra on prosperar i viure en plenitud.
Com el Ricard que va marxar a viure amb la seva parella, l’Eva, i els seus fills a la terra d’ella, i on ara compagina la feina d’arquitecte amb tasques agrícoles com el conreu de vinyes i arbres fruiters, també trobem l’exemple de la Belén Jaime, que fa 10 anys va abandonar la ciutat i ara és directora d’una escola rural a Tuixent, a l’Alt Urgell; la Núria Picas, corredora de curses de muntanya que ara viu al Pirineu; i la Lily Brick, artista muralista natural de Juneda que ha retornat a la seva terra.
Belén Jaime, directora d’escola rural: DIPUTACIÓ DE LLEIDA
El gir vital se’l plantegen cada cop més parelles que desitgen criar els fills en un ambient més sa. “Pensar en la nostra família, en aquest ritme més calmat, més pausat, aquest entorn més natural i la possibilitat de que els nostres fills visquéssin l’experiència amb molta autonomia”, és com raona la Belén la seva mudança, “amb molts vincles propers amb la gent del poble i de la Vall. Recuperar l’essència de poble que havia viscut a la meva infància, de sortir al carrer sense tant de moviment de vehicles”.
Núria Picas, atleta: DIPUTACIÓ DE LLEIDA
UN PROJECTE VITAL
La pandèmia va esquerdar l’estigma de que la vida a un poble és menys atractiva que la urbana. Ara pocs dubten que l’entorn rural ofereix llibertat i la possibilitat de fer créixer un projecte personal amb més vincles, més sostenible i saludable. “Aquí no hi ha soroll de fons, aquí puc ser jo amb els meus pensaments”, expressa la Lily sobre aquest poder terapèutic. “Quan estic a l’hort, no penso en la feina, en els emails”.
Lily Brick, artista muralista: DIPUTACIÓ DE LLEIDA
Tenir la muntanya a prop és gairebé imperatiu a casos com el de la Núria, que és atleta professional. “És el que dona sentit a la meva vida: natura, muntanya, sensació de plenitud, de llibertat i de sentir-me viva”, comparteix a la campanya de la Diputació. I per a molts altres candidats a fer aquest gir vital, es converteix en un alicient nou, sense importar-ne la professió, a més que s’ha executat un gran desplegament de fibra òptica arreu del territori. Es fa possible la promesa d’un futur en millor equilibri: seguir connectat al món, si vols, i alhora, sentir aquest vincle nou amb les mans i els peus, amb la terra, el camp i les muntanyes, vivint en un poble petit com els de les comarques de Lleida.
