A simple vista pot semblar un conjunt perfectament unitari. Però el claustre de Santa Maria de Ripoll és, en realitat, un trencaclosques construït al llarg de segles. Només cal fixar-se en els capitells, les columnes o les galeries per començar a descobrir les pistes que expliquen la seva història.
La més antiga és la galeria nord, aixecada durant la segona meitat del segle XII. És la gran joia romànica del claustre, amb capitells de marbre blanc decorats amb animals, figures humanes i elements vegetals, que contrasten amb els fusts rogencs de les columnes. Fins i tot hi apareix esculpida l’efígie de l’abat Ramon de Berga.
La resta del conjunt arribaria molt després. Les obres es van reprendre al segle XIV i les noves galeries incorporaren ja el llenguatge gòtic. El pis superior no quedaria completat fins al segle XVI.
I encara hi ha secrets que han trigat centenars d’anys a sortir a la llum. La restauració acabada el 2011 va permetre descobrir antics accessos a les dependències monàstiques, finestres preromàniques que havien estat tapiades i fins i tot un timpà amb una imatge fragmentària de la Mare de Déu.
Passejar pel claustre és recórrer segles d’història sense sortir d’un mateix espai. Només cal saber on mirar.


