Sant Joan de les Abadesses

Malgrat haver-se trobat indicis que la zona de Sant Joan de les Abadesses fou habitada des del Paleolític Inferior, la història de la vila està íntimament lligada al monestir.

Aquest fou fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. El seu objectiu era repoblar les comarques que havien quedat deshabitades després de les lluites contra l’ocupació sarraïna.

Diverses abadesses es van anar succeint com a dirigents d’una comunitat religiosa femenina fins al 1017, any en què van ser expulsades per una butlla papal acusades de desordres i de dur una vida disbauxada.

Amb l’expulsió de les abadesses es van anar succeint comunitats de monjos agustinians i benedictins, que van mantenir i augmentar el prestigi del monestir al llarg dels anys. La importància del seu arxiu i la troballa del cançoner trobadoresc ens donen fe de la important vida cultural que tenia el monestir.

Al redós del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de la parròquia de Sant Pol, al barri conegut com El Raval.

A mesura que anava creixent la població, al segle XIII es va veure necessari la construcció d’una vila emmurallada de nova planta, la que actualment coneixem com Vila Vella. Es va construir a les terres d’El Vinyal, per haver-hi vinyes plantades. La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers.

La Vila de Sant Joan ha hagut de superar diverses adversitats com un fort terratrèmol el 1428 que esfondrà el campanar i el claustre romànic del monestir, així com el pont romànic original i diversos edificis.

També va seguir les vicissituds marcades per la història de Catalunya, va patir la Pesta Negra, les conseqüències de les guerres contra el francès, i també va arribar a ser capital carlina. Va anar canviant la seva fesomia i estructura social amb la industrialització. Com moltes altres poblacions riberenques, amb el riu Ter, Sant Actualment, és una vila dedicada a la indústria, que s’expandeix cap al sector dels serveis, però conserva explotacions ramaderes, principalment de vaques, que rememoren el seu passat abocat a la terra.