Sant Pau de Segúries posa al descobert els vestigis d’un port medieval de gran interès històric i arqueològic.
Aquest pont, conegut popularment com el Pont vell de la Rovira, representa un dels valors més interessant en el patrimoni de Sant Pau juntament amb la coneguda Via romana.
Segons es desprèn dels estudis històrics el pont creava el riu Ter, el camí ral que conduïa a Camprodon i a l’estratègica frontera de Coll d’Ares, per una banda i per l’altra cap a Olot i Girona.
Aquesta via de comunicació havia estat l’hereva de la mil·lenària via romana.
Des de l’any 2015, l’ajuntament ha impulsat un pla de descoberta de les restes i un estudi per aprofundir en les característiques i valors d’aquesta troballa. Aquests estudis estan dirigits per l’arqueòleg i historiador, Joan Llinàs, amb la intervenció de l’empresa Atri Cultura i Patrimoni, a més de la col·laboració de diferents estudiosos del municipi i de la vall de Camprodon.
El pont data del segle XII i es considera com una obra arquitectònica de gran qualitat tant pel que fa a l’estructura com per la qualitat constructiva on els materials utilitzats. Els estudis de l’arqueòleg Joan Llinàs exposen que el pont està bastit amb pedra i morter de calç amb una obra vista feta de carreus de pedra calcària ben treballats, escairats i disposats formant filades regulars.
L’ajuntament amb el suport de la Diputació de Girona, després de fer els estudis adequats i l’execució de les obres de restauració pertinents, ha consolidat la recuperació d’aquest element medieval que passa a augmentar el patrimoni del municipi.
Sant Pau ha estat al llarg de la història un enclavament determinant en les comunicacions de la península Ibèrica amb Europa.
Visitar el pont medieval, és una passejada per la història i que serveix per comprovar els valors patrimonials de Sant Pau de Segúries.
Pont vell de la Rovira
La intervenció s’ha centrat en la recuperació ¡ consolidació de les restes arqueològiques de l’antic pont medieval de la Rovira (S. XII), per on el camí ral procedent d’Olot creuava el riu Ter en el seu pas per Sant Pau de Segúries. Les excavacions arqueològiques van posar al descobert els estreps del pont de les dues ribes del riu i l’arrencada dels arcs, així com les restes de les calades antigues.
La proposta arquitectònica és un mirador del monument ¡ de l’entorn. Els elements creats reconstrueixen les arrencades del pont en ambdós costats, d’aquesta manera la intervenció permet entrar en el que era l’espai de l’antic pont, apreciant les dimensions originals del conjunt (amplada, barana…). Aquesta pega arquitectònica s’erigeix com un espectre, combinant malles que atorguen transparència, permetent la lectura de l’entitat sense competir amb les restes consolidades. La materialitat de la intervenció recorda a la varietat del cromatisme de la pedra de l’entorn del monument.
Via romana ruta de fonts
La via romana del Capsacosta havia estat l’única via de pas existent entre l’Empordà i els Pirineus. Sembla ser que podria tractar-se d’un brancal secundari de la Via Augusta, que cobria el trajecte entre Besalú i Coll d’Ares. L’únic tram que s’ha conservat, transcorre entre Sant Pau de Segúries i la Vall de Bianya, amb una longitud de 8 km.
Hi ha diverses parts de la calçada a on encara és ben apreciable la forma de construcció, els trencaaigües, i la manera de fer el traçat per tal de guanyar el desnivell.
Fins no fa pas massa anys, era el camí més curt per anar de la Vall de Camprodon fins a la Garrotxa i era utilitzat per la gent que treballava els camps, i per tots els que anaven als diferents mercats, com a via de càrrega i de traginers.
FONT DE L’ARÇ
La font de l’Arç era inicialment un rebossador d’aigua a on la gent que es desplaçava per la Via Romana es parava per a beure i abeurar també els animals. Amb el pas del temps i la construcció de cases de pagès a tocar del nucli de Sant Pau de Segúries, servia també com a dipòsit d’aigua i les abastia. Es troba estratègicament situada entre l’Hostal de dalt, que era un hostal de parada per a fer-hi estada i Els Hostalets que feia la mateixa funció però ja dins la Vall de Bianya.
Finalment, va acabar essent una font per al consum humà i a començaments dels anys 2000, es va arreglar amb pedra, amb la construcció d’un espai per a fer foc, una taula i bancs de pedra i es va millorar l’entorn per tal de que els visitants en poguessin gaudir.
FONT DE LA PUDA
Històricament, tota la gent que treballava els camps des de Sant Joan de les Abadesses a Sant Pau de Segúries, acudien a la Font de la Puda per tal d’abeurar i a més perquè tenia fama de ser una font d’aigües medicinals, ja que al ser aigües sulfuroses, es creia que milloraven alguns mals, al.lèrgies primaverals, estomacals i d’altres.
Es troba situada en un petit congost a dintre del que es coneix com el Bac del Callís i el que abans era un simple brollador.
Ha estat objecte de restauració durant l’any 2014 i és un indret de singular bellesa tant a l’estiu com a l’hivern.
La Font Fresca
Aquesta ha estat recuperada gràcies a l’actuació d’un grup de veïns que voluntàriament i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Pau han volgut posar la Font Fresca, de la que ja se’n tenia coneixement de la seva existència fa molts anys, com a punt d’anada dels senderistes que visiten la vila. Aquesta font es troba en l’itinerari d’accés al Puigsacreu i, és de les que sempre hi brolla aigua, tot i les èpoques de poques pluges.
Ajuntament de Sant Pau de Segúries
c. Guàrdia, 11
17864 Sant Pau de Segúries
972 747 005
ajuntament@santpauseguries.cat
www.santpauseguries.cat