El Monestir va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, una de les seves filles. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares, suposadament per dur una vida poc digne d’una comunitat religiosa. Després d’un segle de crisi s’hi acaba afermant una comunitat de preveres agustinians, amb el suport del comte Berenguer III.
L’actual construcció data del segle XII i la disposició dels absis respon a una influència occitana, amb cinc absis ricament decorats i un ampli conjunt amb deambulatori entorn de l’altar.
Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu.
També s’hi troben retaules gòtics d’alabastre dedicats a Sant Agustí i Santa Maria la Blanca i el sepulcre del Beat Miró, també d’estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l’important taller d’escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic del segle XV substituí l’anterior romànic destruït pel terratrèmol de 1428. Completa el conjunt, la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporània de la Pietat de l’escultor Josep Viladomat.
D’altra banda, el Palau de l’Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d’una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l’abat Pere de Soler dona forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d’estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d’aquest claustre tenen gravat l’escut de l’abat, que també es troba al primer pis en el dentell d’una porta.
Quan el Monestir deixa d’acollir els canonges agustinians i, finalment desapareix la figura de l’abat, l’edifici entra en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l’any 1835 passa a propietat de l’Estat i després de l’Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX té múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d’entitats i seu provisional de l’Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposa, el seu ús continuat el manté viu en la consciència dels santjoanins com a part essencial del seu patrimoni. Els intents de rehabilitar-lo es remunten a principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l’alcalde Jaume Bellapart.
El 1933 es presenta un gran projecte de restauració, de l’arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l’estronca. La restauració es reprèn als anys 80 i, de manera més important durant els anys 2009 – 2010.
Actualment, el Palau de l’Abadia totalment rehabilitat acull l’Oficina de Turisme, el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l’Espai Art l’Abadia, l’exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès i un conjunt de sales polivalents on s’hi estableix una àmplia programació cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n’és un exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.
L’Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon acull l’exposició del fotògraf Antoni Campañà “L’Endemà de la Retirada: Portbou, 1939”. La presentació que s’ha portat a terme ha anat a càrrec del professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, Arnau González.
La mostra es podrà visitar fins al 27 de març de 2022. Durant aquests tres mesos hi haurà diverses activitats complementàries com ara la projecció de dos documentals i l’estrena d’una nova ruta guiada sobre la Retirada a Camprodon.
L’exposició es basa sobre el testimoni gràfic dels punts neuràlgics de la Retirada per la zona de l’Alt l’Empordà i complementada també amb altres elements vinculats amb aquesta fita històrica de la qual es compleixen 83 anys, i que també va ser molt important al sector de la Vall de Camprodon.
El gestor de l’Espai Cultural de Cal Marquès, Lluís Bassaganya, historiador especialitzat amb l’esdeveniment de la Retirada, ha anunciat que el mes de març es posarà en funcionament una ruta guiada amb un itinerari de 4 quilòmetres on hi haurà elements i llocs que van ser determinants en els fets històrics de la Guerra Civil i La Retirada.
Fotos: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
